dimarts, 17 de maig de 2011

Nova web de Freatic

Després de mes de dos anys de funcionament de la web de Freatic http://www.freatic.com ja venia essent l'hora de redissenyar-la completament, i de pas dotar-la de més funcionalitat, tant a l'hora de publicar nous continguts, com d'integrar el blog amb la web, i també traduirla a d'altres idiomes (de moment està en versió original en català, i la traducció al castellà).



Aixi que aprofito per comunicar als lectors d'aquest blog que a partir d'ara ja no publicaré aquí més contingut doncs queda substituit pel blog que incorpora la nova pàgina web:

diumenge, 30 de gener de 2011

Cova Cuberes, revisió topogràfica (per SIE, 1993-2011)

Revisió topogràfica

Aquest passat cap de setmana hem acabat una activitat que els membres de la SIE veniem portant a terme amb certa discontinuïtat, però que mai havíem deixat arraconada:  la revisió topogràfica de la Cova Cuberes, tasca iniciada el 1993, al començar una nova poligonal des de l'entrada de la cova, que ens permetés processar amb ordinador les dades topografiques i així comprovar l'exactitud de la topografia de 1975, i poder situar correctament la cavitat sobre les ortofotos i la cartografia 1:5000 i també poder enllaçar correctament les noves galeries que s'anaven descobrint.

Alçat projectat

Planta


De totes les galeries de la cova explorades a partir dels inicis dels anys 1990, totes les dades topogràfiques ja les teniem en format SURVEX, doncs és el software de topografia que utilitzem a la SIE, però de la topografia de la Cova Cuberes de 1975-1978, sols en conservàvem el dibuix i l'espeleometria publicada a EspeleoSIE, però no les dades topogràfiques.

Amb la topografia de l'Afluent de la Sala Gran efectuada aquest passat dissabte ja podem donar per comprovat el desnivell total de la cavitat, el sifó terminal del riu de la Sala Gran, amb l'actual revisió topogràfica ha quedat a la cota -11,82m, és a dir a la mateixa cota de la topografia de 1978 (-12m).

Topografia de l'Afluent de la Sala Gran, SIE 1978, publicada a EspeleoSIE num.26 Abril 1983
El punt més elevat de la cavitat, al final de L'Ascensor, queda situat a +316,65m, també practicament a la mateixa cota anunciada amb anterioritat (+315m), així doncs aquesta revisió topografica ens ha donat un desnivell total de 328m (-12m / +316m).

La poligonal actual cobreix totes les galeries descobertes a partir de 1993, (Complex del 95, Galeria Perxada, La Talaia, Galeries del Mil.leni, etc) i també la poligonal principal de les galeries explorades abans de 1993 (Galeria Badalona, Galeria Gelera, Complex Auzmendi, Riu Auzmendi),  quedant per fer encara la poligonal principal de les dues complexes xarxes explorades a meitat dels anys 80, la Xarxa del 83 i la Xarxa del 84


Crònica de la Sortida

Dissabte 29 de Gener, participants Josep Pastor (GEB), José Amaya (SIS) i Josep Guarro (SIE/Proteus/GEB)

Una nevada ha deixat enfarinada tota la Serra de Lleràs, tanmateix podem arribar amb el vehicle fins al final de la pista, sobre les 13h entrem el Jose i jo doncs el tercer Josep s'ha despertat amb forts dolors a l'esquena i prefereix quedar-se fora. 

La Serra de Lleràs enfarinada

Els nivells d'aigua a la galeria d'entrada son una mica més baixos que habitualment, així que no ens mullem gaire més amunt dels genolls per creuar tot aquest tram de galeria inundada i d'El Llac, i sense cap contratemps arribem a l'encreuament de l'Afluent de la Sala Gran, decidim baixar pel pou de 32m que s'obre enmig de la Galeria Auzmendi, en comptes de fer-ho pel Pou de l'Aigua, i estalviar-nos aixi la segura mullena, al portar el trepant a bateries, és molt més senzill equipar el pou correctament, aixi que posem dos parabolts a la capçalera, dos més a l'inici del sostre de la Sala Gran, i un cinquè a mig pou per evitar un fregament.
Instal.lant el P-6 del menadre final
De la mateixa manera també equipem amb parabolts els dos pouets (P-3 i P-6) del meandre que condueix cap al sifó terminal, i fem l'aixecament de la poligonal mentre baixem. Arribats al sifó comprovem que segueix sent impracticable, doncs es tracta d'una gatonera de fang per on s'escola el petit cabal que porta el riu de l'Afluent de la Sala Gran. Feia molts anys que no es revisava aquest punt, que és el de la cota de major fondària de la Cuberes, i cabia la possibilitat de que alguna crescuda hagués canviat la morfologia del sifó, però dissortadament no ha estat així.

Així que sense més emprenem la pujada desinstal.lant i el camí de sortida, arribant a l'exterior a les 23h, després de 10h dins la cova.

Començant a pujar el P-32 d'accés a la Sala Gran

Sortosament aquest cop podem gaudir de l'acollidora furgoneta del Josep Pastor i sopar sense passar fred, per dormir però el José i jo preferim no patir estretors i farem un agradable bivac.

L'acollidora furgoneta

L'endemà aprofitem per visitar el poble de Rivert, a l'altre costat de la Serra de Sant Salvador, on es localitza la Font de Rivert, surgència de la Cova Cuberes, relació possada de manifest amb una col.loració el 1980.

L'entrada a la Font de Rivert, sota el cingle que domina el poble
L'antic  molí d'aigua de Rivert
Rivert

dimarts, 18 de gener de 2011

EspeleoCat núm.8

Acaba d'aparèixer el número 8 de la revista Espeleocat que publica la Federació Catalana d'Espeleologia


Entre d'altres hi podreu llegir l'article "Un sifó a -501m" sobre la conexió efectuada el passat mes d'Agost al massís d'Escuaín, entre les cavitats La Bufona (-501m) i el C9-Forat do Barranco do Paxón (-830m) després d'haver bussejat el sifó terminal de la Bufona.



L'article en sis pàgines (pag.4 a pàg.9) es centra en explicar el que suposa bussejar un sifó terminal d'una gran cavitat i les vivències de les persones que hi vam participar, sense voler entrar en detalls sobre el massís d'Escuain ni sobre aquestes emblemàtiques cavitats ja prou conegudes i començades a explorar fa més de 40 anys pel Grup d'Espeleologia Badalona (GEB).


Els treballs d'exploració del GEB a Escuaín continuen amb molt bones perspectives i segur que aquest 2011 donaran nous fruits.

La revista Espeleocat es distribueix gratuiament entre els federats a la FCE, i te una periodicitat anual.

dilluns, 1 de novembre de 2010

Noves exploracions a La Fuentona (Cabrejas del Pinar, Soria)

El passat dissabte 23 d'Octubre vaig tenir l'oportunitat i el plaer de col.laborar en una nova exploració al segón sifó de La Fuentona.

La Fuentona, (també coneguda com La Fuentona de Muriel tot i trobar-se al terme de Cabrejas del Pinar), és una de les surgències més emblemàtiques d'Espanya, començada a explorar a finals dels anys 1970 pel grup STD de Madrid, podriem dir que l'exploració de La Fuentona ha estat el paradigma de l'exploració espeleologica subaquàtica a Espanya, i com al Pozo Azul (Burgos), fou la Carmen Portilla la primera persona en treure el cap a l'altre costat del primer sifó (205m/-54m).

L'entrada al pirmer sifó es troba al fons d'aquest bonic estany on neix el riu.
Des d'aleshores les exploracions al segon sifó de La Fuentona han passat per diversos estadis, el desembre 1999 s'assoleixen els -54m, el 2001 en Miquel Romans i l'Angel Ortego arriben als -100m de profunditat, i durant la tardor del 2002 un equip del programa de TVE “Al Filo de lo Imposible” en el que també vaig tenir la sort de poder formar part, vam efectuar el rodatge de dos capítols amb l'intenció de proseguir en l'exploració del segon sifó, malahuradament el mal temps va provocar una espectacular crescuda i no va ser possible avançar en l'exploració.

En els anys successius es va conformant l'actual equip d'exploració de La Fuentona, amb el Dani Santamaria i l'Amaia Olea com a bussejadors de punta, i en el que també hi ha integrats la majoria d'espeleosubs que han participat en les anteriors exploracions. Finalment el 2008, el Dani i l'Amaia utilitzant rebreathers RB80 i amb el suport d'un nombrós equip, sobrepasen l'anterior punta i assoleixen els -115m de fondària arribant a un punt on la galeria comença a remuntar.

Dani Santamaria
The Rioja Power, Rubén i Lolo
Exploración o.... que? Rikki, el famós Vigarto
David de las Heras
Hilari "junior", l'encarregat d'obra :-)
Enguany tots teniem l'il.lusió que el perfil del segon sifó fós, en certa manera, anàlog al del primer sifó i que la galeria reumuntant que s'inicia a -115m ràpidament conduís altre cop a una galeria aèria, pero les coses no han estat tant fàcils...

El passat dies 10, 11 i 12 de Setembre s'organitza un nou atac, el Dani i l'Amaia van preparats amb els gasos necessaris per remuntar si cal fins a superfície fent la corresponent descompressió i poder així sortir a l'altre costat del sifó, però després d'ascendir fins a -95m observen com la galeria torna a baixar i al no anar preparats per aixó, decideixen sortir i tornar a preparar una altra inmersió el mes aviat possible.

Aixi que els dies 22, 23 i 24 d'Octubre novament es torna a La Fuentona, aquest cop amb els gasos apropiats al perfil que està adoptant el sifó. De la mateixa manera que en l'anterior exploració, el divendres es passa tot el material a través del primer sifó, l'Hilari "junior" és l'encarregat de coordinar tot el transport i amb força eficàcia es porta tot fins l'entrada del segon sifó amb l'ajut de les tirolines instal.lades en la part aèria de la cavitat, i es deixa tot a punt per l'endemà fer la immersió de punta.

Analitzant el Trimix de bon matí abans d'entrar
El dissabte les 10h del matí, entren el Dani i l'Amaia i seguidament l'Hilari i jo, i poc després ens segueixen el Miquel Romans i el David de las Heras, que faran de suport al segon sifó. La resta de companys, Vigarto, Vicent Gil, Oscar Barbera, Alfonso Machin, Ruben Taboada, Lolo Jimenez, Jesus Almagro, Marc Tolosa i Oscar Bedos aniran entrant hores més tard, per poder treure tot el material utilitzat pel Dani i l'Amaia.

L'Hilari ajudant al Dani amb el RB80
Els nous scooters del Dani i l'Amaia, al segon sifó
Part de les ampolles que s'utilitzaran per l'exploració
El Miquel amb el seu bon sentit de l'humor
El Dani a punt de començar l'immersió
L'Amaia acabant-se d'equipar
A les 14:30h el Dani i l'Amaia s'endinsen finalment al segón sifó, ara sols queda esperar..

Quasi tres hores més tard les llums del Dani i l'Amaia es reflecteien a la superfície del segon sifó, ràpidament el Miquel i el David se submergeixen per anar a donar un cop d'ull i preguntar com ha anat tot, de seguida surt el David amb els scooters i les ampolles que el Dani i l'Amaia ja no necessiten i tot l'equip de portejadors ens posem en moviment, així mentre completen les ultimes parades de descompressió, bona part del material ja el portarem cap al primer sifó, mentres el Miquel i l'Alfonso es queden a l'espera que surtin el Dani i l'Amaia i els hi van preparant una sopa calenta.

Retronem al segon sifó i el Dani i l'Amaia ja han sortit, i ens posen al corrent del que han explorat, la galeria descendent d'acaba a -112m en un cul de sac, i la morfologia de la cavitat canvia, ja no hi ha un sol conducte principal, sino que hi ha moltitud de petis conductes remuntants, diversos acabent tancats, però per un d'ells poden pujar fins a -71m, punt on deixen lligat el fil guia.

Ara sols queda acabar de transportar per les tirolines els rebreathers i la resta de material i finalment treure-ho tot a l'exterior a través del primer sifó. A les 23h tothom ja és fora i anem tots a sopar i cel.lebrar-ho amb els famosos licors “Vigart

És tard i tothom vol sortir, primer sifó (205m/-54m)
 L'any vinent contiuarem....

dilluns, 25 d’octubre de 2010

Estudi de l'aquífer de la Font Bordonera (I)


..Yes, 'n' how many years can a mountain exist, before it is washed to the sea?...”

Els membres de la Comissió Tècnica d'Espeleosub de la Federació Catalana d'Espeleologia des de fa tres anys estem portant a terme l'exploració, topografia i estudi de l'aquífer de la Font Bordonera (Alt Urgell). En aquesta ocasió és d'aixó últim del que us vull escriure quatre ratlles.

Personalment sempre he pensat que les exploracions espeleòlogiques no son més que una part de l'estudi del carst, i en el cas de l'espeleologia subaquàtica, un dels àmbits en el que els espeleosubs podem aportar el nostre granet de sorra al conexiement del carst, és en el camp de la hidrogeologia.

En aquest sentit, l'equip que estem treballant a la Font Bordonera també col.laborem estretament amb en Carles Balasch, espeleòleg, Doctor en Geologia i Professor de la Universitat de Lleida i el seu equip.

En Josep Lluís Ruiz i en Carles Balasch amb els aparells per fer l'aforament
  
Actualment estem treballant en l'obtenció d'un hidrograma anual, per a la qual cosa vam adquirir un sensor subaquàtic per enregsitrar en continu les dades limnimètriques (nivell d'aigua) i temperatura, fins al moment tenim una sèrie de dades enregistrades cada 15 minuts que agafen un període d'un any i quatre mesos, és a dir més de 45.000 mesures enregistrades.

 En Josep Lluís Ruiz, prenent mesures de la velocitat de l'aigua


Limnigrama 2008
La feina que s'està fent actualment és l'obtenció de la corba de despeses, es a dir la relació Q=f(h) per poder convertir les dades limnimètriques recollides pel sensor a dades de cabal (m3/s). Per aixó necessitem fer periòdicament diversos aforaments per poder relacionar el cabal amb el nivell de l'aigua a la surgència.

Detall del velocímetre utilitzat
Paral.lelament també disposem de les sèries històriques de dades pluviomètriques de tres estacions de la comarca que envolten l'àrea d'absorció de l'aquifer (de moment estimada en uns 40km2)

Amb totes aquestes dades es procedirà a efectuar un anàlisi matemàtic de l'aquífer, cosa que ens permetrà tenir una caracterització del funcionament del sistema càrstic que drena la Font Bordonera.

divendres, 15 d’octubre de 2010

Escuain - C9 Forat d'o Barranco d'o Paxón

Crònica sortida al C9, (9-10 Octubre 2010)

Campanya GEB, Escuain 2010

Fotos: Javi Garrido

Dins de les activitats de la campanya anual del G.E.Badalona a Escuain, un equip de tres espeleòlegs (Javi Garrido, José Amaya i Josep Guarro) pugem al C9 amb l'intenció de començar a re-equipar les Galeries Velles de cara a la propera campanya del 2011, per intentar connectar-les amb la Galeria de l'Esperança del Meandrico de Gurrundué (B7) i afegir aixi una nova peça al trencaclosques d'Escuain, doncs en cas d'aconseguir-ho es conectarien les grans cavitats de la zona C amb el Sistema Integral de la zona B, el somni de vàries generacions d'espeleòlegs.

Aquest és el darrer cap de setmana per al que el GEB compta amb el permís anual del Parc Nacional per a exploracions al massís, així que tot i que les previsions meteorològiques ens eren bastant desfavorables, pensem que podem dur a terme una petita entrada i per la nit ja ser de tornada, que és quan anunicen les pluges més importants. A més, com que anem amb el taladre a bateries, tenim l'intenció d'equipar els pous de les Galeries Velles de manera que s'eviti al maxim la caiguda d'aigua en cas de crescuda.

Divendres 8 d'Octubre:

24:00h Arribem a la barrera de Plana Canal i dormim al proper refugi del mateix nom.

El Javi sortint de Plana Canal


Dissabte 9 d'Octubre:

08:00h Sortim de Plana Canal i emprenem el camí del C9, parem al refugi de San Vicenda on aprofitem per esmorçar una mica i deixem aquí els sacs de dormir i roba seca, preveient una tornada mullada

.El Javi i el Jose a l'acollidor refugi ramader de San Vicenda

12:00h Després de gairebé 4h de caminar arribem a la boca del C9, el temps de moment ha aguantat i entre boires i núbols hem trobat sense problemes l'entrada a la cavitat, de totes maneres hem fet el recorregut des de la Foratata fins al C9 amb el GPS en marxa per poder enregistrar el track, preveient una tornada dificultosa per la nit en cas de boira i tempesta.

Un dels típcs arbres secs, vestigis de boscos d'altres temps


Els espactaculars rasclers del barranc del C9, Barranco d'o Paxón

L'entrada del C9


Ja podrien haver fet l'entrada una mica més còmode :-)


12:30h Entrem a la cavitat amb uns 250m de corda, 20 xapes i parabolts i unes 10 anelles i plaques per spits, el taladre i dues bateries, i una mica de menjar.

Pous regats a les Galeries Velles


17:30h Ens hem quedat ja sense material d'instal.lar a la capçalera d'un P-20 just abans del Pou Cec. Hem trobat la cavitat instal.lada fins l'encreuemant Galeries Velles-Galeries Noves tot i aixi hem canviat alguna de les cordes. De l'encreuamant cap avall (Galeries Velles) els pous ja no estaven equipats i hem instal.lat el Pou del Silex (on el 1977 va morir un espeleòleg en una crescuda) força allunyats de la caiguda d'aigua, i aixi mateix els dos pous següents, amb passamants i capçaleres allunyades de l'aigua. Es una feina entretinguda, però el Javi sembla passar-s'ho bé, encara que de tant en tant diu que prefereix fer fotos a instal.lar...

Remuntant el Pou del Silex (Galeries Velles)


Capçalera del Pou del Silex


18.00h Després de menjar una mica iniciem l'ascens, i el Javi finalment aprofita per fer fotografies. La feina d'espeleo-fotògraf crec que no estarà mai prou valorada, s'ha de tenir força talent i en aquestes cavitats alpines també s'han de tenir moltes ganes. La fotografia en exploracions i atacs ràpids sempre és un compromís entre temps destinat a fotografiar i qualitat de les imatges, però el Javi aixó ja ho té molt per la mà i sense entretenir-se gens li surten fotos més que acceptables!

Pous d'entrada, ultim ressalt abans de l'encreuament


Un dels pous mes bonics del sector d'entrada


El Jose amb cara de felicitat, sortint del segon pou, ja queda menys!


21:00h Sortim del C9 i just quan estem fora, en plena nit es desencadena una important tempesta, amb força aparell eléctric i una pedregada que deixa tot el paissatge blanc. La boira i la pedregada que cau fan que no veiem gaire més enllà d'on posem els peus, fem tot el trajecte de tornada en mig d'una intensa pluja i amb el GPS a la mà, seguint el track de la pujada.

24.00h Despres de 3h sota la pluja arribem xops de cap a peus a l'acollidor refugi de San Vicenda, és un refugi lliure de ramaders, força espartà, però es manté net i a nosaltres ens sembla el millor dels hotels, ens posem roba seca, sopem una mica i a dormir. Com diu el Javi, l'espeleo és dura i no està de moda... sovint és a l'interior de les cavitats on patim aquesta duresa, avui però, ha estat a fora.


Diumenge 10 d'Octubre:

08:00h Per sort aquest matí no plou, tot i estar molt enubolat. Després d'un lleuger esmorçar emprenem el camí de tornada a Plana Canal, afortunadament al cap de poca estona de començar a caminar ens trobem amb un dels guardes del Parc i s'ofereix a portar-nos amb el seu vehicle fins a Plana Canal, aixi que ens estalviem uns bons 3/4h de camí per la pista.

Després de la tempesta brolla aigua per tot arreu


Camí de Plana Canal, al fons: Punta de las Olas, La Suca...


12:00h Un bon esmorçar de forquilla i ganivet a Lafortunada i a tornar a pensar amb Escuain ben aviat!


Si voleu llegir aquesta matixa història, explicada pel Javi, mireu el seu bloc, Amunt i Avall:

http://javi-chooyu2008.blogspot.com/2010/10/c9-galeries-velles-i.html