dilluns, 1 de novembre de 2010

Noves exploracions a La Fuentona (Cabrejas del Pinar, Soria)

El passat dissabte 23 d'Octubre vaig tenir l'oportunitat i el plaer de col.laborar en una nova exploració al segón sifó de La Fuentona.

La Fuentona, (també coneguda com La Fuentona de Muriel tot i trobar-se al terme de Cabrejas del Pinar), és una de les surgències més emblemàtiques d'Espanya, començada a explorar a finals dels anys 1970 pel grup STD de Madrid, podriem dir que l'exploració de La Fuentona ha estat el paradigma de l'exploració espeleologica subaquàtica a Espanya, i com al Pozo Azul (Burgos), fou la Carmen Portilla la primera persona en treure el cap a l'altre costat del primer sifó (205m/-54m).

L'entrada al pirmer sifó es troba al fons d'aquest bonic estany on neix el riu.
Des d'aleshores les exploracions al segon sifó de La Fuentona han passat per diversos estadis, el desembre 1999 s'assoleixen els -54m, el 2001 en Miquel Romans i l'Angel Ortego arriben als -100m de profunditat, i durant la tardor del 2002 un equip del programa de TVE “Al Filo de lo Imposible” en el que també vaig tenir la sort de poder formar part, vam efectuar el rodatge de dos capítols amb l'intenció de proseguir en l'exploració del segon sifó, malahuradament el mal temps va provocar una espectacular crescuda i no va ser possible avançar en l'exploració.

En els anys successius es va conformant l'actual equip d'exploració de La Fuentona, amb el Dani Santamaria i l'Amaia Olea com a bussejadors de punta, i en el que també hi ha integrats la majoria d'espeleosubs que han participat en les anteriors exploracions. Finalment el 2008, el Dani i l'Amaia utilitzant rebreathers RB80 i amb el suport d'un nombrós equip, sobrepasen l'anterior punta i assoleixen els -115m de fondària arribant a un punt on la galeria comença a remuntar.

Dani Santamaria
The Rioja Power, Rubén i Lolo
Exploración o.... que? Rikki, el famós Vigarto
David de las Heras
Hilari "junior", l'encarregat d'obra :-)
Enguany tots teniem l'il.lusió que el perfil del segon sifó fós, en certa manera, anàlog al del primer sifó i que la galeria reumuntant que s'inicia a -115m ràpidament conduís altre cop a una galeria aèria, pero les coses no han estat tant fàcils...

El passat dies 10, 11 i 12 de Setembre s'organitza un nou atac, el Dani i l'Amaia van preparats amb els gasos necessaris per remuntar si cal fins a superfície fent la corresponent descompressió i poder així sortir a l'altre costat del sifó, però després d'ascendir fins a -95m observen com la galeria torna a baixar i al no anar preparats per aixó, decideixen sortir i tornar a preparar una altra inmersió el mes aviat possible.

Aixi que els dies 22, 23 i 24 d'Octubre novament es torna a La Fuentona, aquest cop amb els gasos apropiats al perfil que està adoptant el sifó. De la mateixa manera que en l'anterior exploració, el divendres es passa tot el material a través del primer sifó, l'Hilari "junior" és l'encarregat de coordinar tot el transport i amb força eficàcia es porta tot fins l'entrada del segon sifó amb l'ajut de les tirolines instal.lades en la part aèria de la cavitat, i es deixa tot a punt per l'endemà fer la immersió de punta.

Analitzant el Trimix de bon matí abans d'entrar
El dissabte les 10h del matí, entren el Dani i l'Amaia i seguidament l'Hilari i jo, i poc després ens segueixen el Miquel Romans i el David de las Heras, que faran de suport al segon sifó. La resta de companys, Vigarto, Vicent Gil, Oscar Barbera, Alfonso Machin, Ruben Taboada, Lolo Jimenez, Jesus Almagro, Marc Tolosa i Oscar Bedos aniran entrant hores més tard, per poder treure tot el material utilitzat pel Dani i l'Amaia.

L'Hilari ajudant al Dani amb el RB80
Els nous scooters del Dani i l'Amaia, al segon sifó
Part de les ampolles que s'utilitzaran per l'exploració
El Miquel amb el seu bon sentit de l'humor
El Dani a punt de començar l'immersió
L'Amaia acabant-se d'equipar
A les 14:30h el Dani i l'Amaia s'endinsen finalment al segón sifó, ara sols queda esperar..

Quasi tres hores més tard les llums del Dani i l'Amaia es reflecteien a la superfície del segon sifó, ràpidament el Miquel i el David se submergeixen per anar a donar un cop d'ull i preguntar com ha anat tot, de seguida surt el David amb els scooters i les ampolles que el Dani i l'Amaia ja no necessiten i tot l'equip de portejadors ens posem en moviment, així mentre completen les ultimes parades de descompressió, bona part del material ja el portarem cap al primer sifó, mentres el Miquel i l'Alfonso es queden a l'espera que surtin el Dani i l'Amaia i els hi van preparant una sopa calenta.

Retronem al segon sifó i el Dani i l'Amaia ja han sortit, i ens posen al corrent del que han explorat, la galeria descendent d'acaba a -112m en un cul de sac, i la morfologia de la cavitat canvia, ja no hi ha un sol conducte principal, sino que hi ha moltitud de petis conductes remuntants, diversos acabent tancats, però per un d'ells poden pujar fins a -71m, punt on deixen lligat el fil guia.

Ara sols queda acabar de transportar per les tirolines els rebreathers i la resta de material i finalment treure-ho tot a l'exterior a través del primer sifó. A les 23h tothom ja és fora i anem tots a sopar i cel.lebrar-ho amb els famosos licors “Vigart

És tard i tothom vol sortir, primer sifó (205m/-54m)
 L'any vinent contiuarem....

dilluns, 25 d’octubre de 2010

Estudi de l'aquífer de la Font Bordonera (I)


..Yes, 'n' how many years can a mountain exist, before it is washed to the sea?...”

Els membres de la Comissió Tècnica d'Espeleosub de la Federació Catalana d'Espeleologia des de fa tres anys estem portant a terme l'exploració, topografia i estudi de l'aquífer de la Font Bordonera (Alt Urgell). En aquesta ocasió és d'aixó últim del que us vull escriure quatre ratlles.

Personalment sempre he pensat que les exploracions espeleòlogiques no son més que una part de l'estudi del carst, i en el cas de l'espeleologia subaquàtica, un dels àmbits en el que els espeleosubs podem aportar el nostre granet de sorra al conexiement del carst, és en el camp de la hidrogeologia.

En aquest sentit, l'equip que estem treballant a la Font Bordonera també col.laborem estretament amb en Carles Balasch, espeleòleg, Doctor en Geologia i Professor de la Universitat de Lleida i el seu equip.

En Josep Lluís Ruiz i en Carles Balasch amb els aparells per fer l'aforament
  
Actualment estem treballant en l'obtenció d'un hidrograma anual, per a la qual cosa vam adquirir un sensor subaquàtic per enregsitrar en continu les dades limnimètriques (nivell d'aigua) i temperatura, fins al moment tenim una sèrie de dades enregistrades cada 15 minuts que agafen un període d'un any i quatre mesos, és a dir més de 45.000 mesures enregistrades.

 En Josep Lluís Ruiz, prenent mesures de la velocitat de l'aigua


Limnigrama 2008
La feina que s'està fent actualment és l'obtenció de la corba de despeses, es a dir la relació Q=f(h) per poder convertir les dades limnimètriques recollides pel sensor a dades de cabal (m3/s). Per aixó necessitem fer periòdicament diversos aforaments per poder relacionar el cabal amb el nivell de l'aigua a la surgència.

Detall del velocímetre utilitzat
Paral.lelament també disposem de les sèries històriques de dades pluviomètriques de tres estacions de la comarca que envolten l'àrea d'absorció de l'aquifer (de moment estimada en uns 40km2)

Amb totes aquestes dades es procedirà a efectuar un anàlisi matemàtic de l'aquífer, cosa que ens permetrà tenir una caracterització del funcionament del sistema càrstic que drena la Font Bordonera.

divendres, 15 d’octubre de 2010

Escuain - C9 Forat d'o Barranco d'o Paxón

Crònica sortida al C9, (9-10 Octubre 2010)

Campanya GEB, Escuain 2010

Fotos: Javi Garrido

Dins de les activitats de la campanya anual del G.E.Badalona a Escuain, un equip de tres espeleòlegs (Javi Garrido, José Amaya i Josep Guarro) pugem al C9 amb l'intenció de començar a re-equipar les Galeries Velles de cara a la propera campanya del 2011, per intentar connectar-les amb la Galeria de l'Esperança del Meandrico de Gurrundué (B7) i afegir aixi una nova peça al trencaclosques d'Escuain, doncs en cas d'aconseguir-ho es conectarien les grans cavitats de la zona C amb el Sistema Integral de la zona B, el somni de vàries generacions d'espeleòlegs.

Aquest és el darrer cap de setmana per al que el GEB compta amb el permís anual del Parc Nacional per a exploracions al massís, així que tot i que les previsions meteorològiques ens eren bastant desfavorables, pensem que podem dur a terme una petita entrada i per la nit ja ser de tornada, que és quan anunicen les pluges més importants. A més, com que anem amb el taladre a bateries, tenim l'intenció d'equipar els pous de les Galeries Velles de manera que s'eviti al maxim la caiguda d'aigua en cas de crescuda.

Divendres 8 d'Octubre:

24:00h Arribem a la barrera de Plana Canal i dormim al proper refugi del mateix nom.

El Javi sortint de Plana Canal


Dissabte 9 d'Octubre:

08:00h Sortim de Plana Canal i emprenem el camí del C9, parem al refugi de San Vicenda on aprofitem per esmorçar una mica i deixem aquí els sacs de dormir i roba seca, preveient una tornada mullada

.El Javi i el Jose a l'acollidor refugi ramader de San Vicenda

12:00h Després de gairebé 4h de caminar arribem a la boca del C9, el temps de moment ha aguantat i entre boires i núbols hem trobat sense problemes l'entrada a la cavitat, de totes maneres hem fet el recorregut des de la Foratata fins al C9 amb el GPS en marxa per poder enregistrar el track, preveient una tornada dificultosa per la nit en cas de boira i tempesta.

Un dels típcs arbres secs, vestigis de boscos d'altres temps


Els espactaculars rasclers del barranc del C9, Barranco d'o Paxón

L'entrada del C9


Ja podrien haver fet l'entrada una mica més còmode :-)


12:30h Entrem a la cavitat amb uns 250m de corda, 20 xapes i parabolts i unes 10 anelles i plaques per spits, el taladre i dues bateries, i una mica de menjar.

Pous regats a les Galeries Velles


17:30h Ens hem quedat ja sense material d'instal.lar a la capçalera d'un P-20 just abans del Pou Cec. Hem trobat la cavitat instal.lada fins l'encreuemant Galeries Velles-Galeries Noves tot i aixi hem canviat alguna de les cordes. De l'encreuamant cap avall (Galeries Velles) els pous ja no estaven equipats i hem instal.lat el Pou del Silex (on el 1977 va morir un espeleòleg en una crescuda) força allunyats de la caiguda d'aigua, i aixi mateix els dos pous següents, amb passamants i capçaleres allunyades de l'aigua. Es una feina entretinguda, però el Javi sembla passar-s'ho bé, encara que de tant en tant diu que prefereix fer fotos a instal.lar...

Remuntant el Pou del Silex (Galeries Velles)


Capçalera del Pou del Silex


18.00h Després de menjar una mica iniciem l'ascens, i el Javi finalment aprofita per fer fotografies. La feina d'espeleo-fotògraf crec que no estarà mai prou valorada, s'ha de tenir força talent i en aquestes cavitats alpines també s'han de tenir moltes ganes. La fotografia en exploracions i atacs ràpids sempre és un compromís entre temps destinat a fotografiar i qualitat de les imatges, però el Javi aixó ja ho té molt per la mà i sense entretenir-se gens li surten fotos més que acceptables!

Pous d'entrada, ultim ressalt abans de l'encreuament


Un dels pous mes bonics del sector d'entrada


El Jose amb cara de felicitat, sortint del segon pou, ja queda menys!


21:00h Sortim del C9 i just quan estem fora, en plena nit es desencadena una important tempesta, amb força aparell eléctric i una pedregada que deixa tot el paissatge blanc. La boira i la pedregada que cau fan que no veiem gaire més enllà d'on posem els peus, fem tot el trajecte de tornada en mig d'una intensa pluja i amb el GPS a la mà, seguint el track de la pujada.

24.00h Despres de 3h sota la pluja arribem xops de cap a peus a l'acollidor refugi de San Vicenda, és un refugi lliure de ramaders, força espartà, però es manté net i a nosaltres ens sembla el millor dels hotels, ens posem roba seca, sopem una mica i a dormir. Com diu el Javi, l'espeleo és dura i no està de moda... sovint és a l'interior de les cavitats on patim aquesta duresa, avui però, ha estat a fora.


Diumenge 10 d'Octubre:

08:00h Per sort aquest matí no plou, tot i estar molt enubolat. Després d'un lleuger esmorçar emprenem el camí de tornada a Plana Canal, afortunadament al cap de poca estona de començar a caminar ens trobem amb un dels guardes del Parc i s'ofereix a portar-nos amb el seu vehicle fins a Plana Canal, aixi que ens estalviem uns bons 3/4h de camí per la pista.

Després de la tempesta brolla aigua per tot arreu


Camí de Plana Canal, al fons: Punta de las Olas, La Suca...


12:00h Un bon esmorçar de forquilla i ganivet a Lafortunada i a tornar a pensar amb Escuain ben aviat!


Si voleu llegir aquesta matixa història, explicada pel Javi, mireu el seu bloc, Amunt i Avall:

http://javi-chooyu2008.blogspot.com/2010/10/c9-galeries-velles-i.html